Aleksandr Samarski
Aleksandr Samarski (rus: Алекса́ндр Андре́евич Сама́рский) (Svystuny, 19 de febrer de 1919 - Moscou, 11 de febrer de 2008) va ser un matemàtic soviètic.
Vida i obra
[modifica]Samarski va néixer en una granja del raion d'Amvròssiïvka, en una família de pagesos que es va traslladar a Taganrog, localitat natal d'Anton Txékhov, on va acabar amb honors els estudis secundaris a l'institut local el 1936.[1] Aleshores dubtava entre estudiar literatura o física i matemàtiques, finalment, seguint el consell dels seus professors es va decantar per les ciències i va ingressar a la universitat Estatal de Moscou, tot i que va haver de deixar-ho durant un any per obtenir suficients recursos econòmics per continuar els estudis.[2] El 1941, amb la invasió alemanya durant la Segona Guerra Mundial, va anar voluntari al front i no va re-emprendre els seus estudis fins al 1944,[3] després d'haver patit ferides greus i haver fet de professor de secundària al krai de Krasnoiarsk.[2] El 1948, després de defensar la seva tesi doctoral sota la direcció d'Andrei Tíkhonov, es va convertir en professor de la universitat i en investigador de l'Institut Geofísic de Moscú, dirigit pel propi Tíkhonov i que s'havia creat per a estudiar els processos de les explosions nuclears.[4]
El 1953 va ser nomenat cap de departament a l'Institut Kéldix de Matemàtiques Aplicades[5] i a partir de 1983 va ser degà de la Facultat de Matemàtiques Computacionals i Cibernètica de la Universitat Estatal de Moscou.[6] El 1986 va ser el fundador de l'Institut de Modelització Matemàtica.[7]
Samarski va publicar més de quatre-centes obres científiques, entre les quals més de vint monografies, les més conegudes de les quals son Equations of Mathematical Physics (1951) i Теория разностных схем (Teoria dels esquemes de diferències) (1977), que han estat traduïts a molts idiomes i reimpresos en nombroses ocasions.[6] El seu camp de treball sempre ban ser les matemàtiques aplicades, en el qual va desenvolupar potents mètodes computacionals.
Samarski va rebre nombrosos guardons, tan civils com militars.
Referències
[modifica]- ↑ Бутузов, 2009, p. 98.
- ↑ 2,0 2,1 Четверушкин i Михайлов, 2019, p. 188.
- ↑ Editors, 2009, p. 3.
- ↑ Гольдин et al., 1994, p. 139.
- ↑ Четверушкин i Михайлов, 2019, p. 189.
- ↑ 6,0 6,1 Agoshko i Puel, 2009, p. 142.
- ↑ Тимошин, 2019, p. 93.
Bibliografia
[modifica]- Agoshko, Valeri I.; Puel, Jean-Pierre. Mathematical Models of Life Support System (en anglès). EOLSS Publishers, 2009. ISBN 978-1-84826-578-3.
- Бутузов, В.Ф. «Памяти Александра Андреевича Самарского» (en rus). Вестник Московского университета. Серия 3. Физика. Астрономия, Num. 1, 2009, pàg. 98-99. ISSN: 0579-9392.
- Четверушкин, Б.Н.; Михайлов, А.П. «ТРИАДА САМАРСКОГО» (en rus). Vestnik Rossijskoj akademii nauk, Vol. 89, Num. 2, 2019, pàg. 187-193. DOI: 10.31857/S0869-5873892187-193. ISSN: 0869-5873.
- Editors «Alexander Samarskii» (en anglès). Computational Methods in Applied Mathematics, Vol. 9, Num. 1, 2009, pàg. 3-4. DOI: 10.2478/cmam-2009-0001. ISSN: 1609-4840.
- Гольдин, В. Я.; Калиткин, Н. Н.; Курдюмов, С. П.; Тишкин, В. Ф.; Четверушкин, Б. Н. «Александр Андреевич Самарский (к семидесятипятилетию со дня рождения)» (en rus). Математическое моделирование, Vol. 6, Num. 6, 1994, pàg. 139-142. ISSN: 0234-0879.
- Губарев, Василий. Информатика. Прошлое, настоящее, будущее (en rus). ЛитРес, 2022. ISBN 978-5-4573-8550-4.
- Kerimov, M.K. «On the 85th Birthday of Academician Alexander Andreevich Samarskii» (en anglès). Computational Mathematics and Mathematical Physics, Vol. 44, Num. 10, 2004, pàg. 1637-1639. ISSN: 0965-5425.
- Тимошин, В. Московский государственный университет имени М. В. Ломоносова. Сборник-справочник (en rus). ЛитРес, 2019. ISBN 978-5-0417-4980-4.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Aleksandr Samarski» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Чачин, Петр. «К 100-летию со Дня Рождения Александра Андреевича Самарского». Виртуального компьютерного музея, 2019. [Consulta: 8 desembre 2022]. (rus)
- Шаракшанэ, Сергей. «Он первым провел расчет взрыва атомной и термоядерной бомбы». Acadèmia Russa de Ciències, 2019. [Consulta: 8 desembre 2022]. (rus)
- «100 лет со дня рождения А.А.Самарского». Факультет ВМК МГУ имени М. В. Ломоносова, 2019. [Consulta: 8 desembre 2022]. (rus)
- «САМАРСКИЙ Александр Андреевич (1919 – 2008)». Moscow-Tombs, 2012. [Consulta: 8 desembre 2022]. (rus)